La nostra història
Serveis de Procura i gestió processal amb fidelitat a una tradició jurídica centenària.
Quatre generacions de professionals dedicats a la Procura al llarg d’una història de més de 120 anys.
Els orígens d’Anzizu, López & Castellanos es remunten al gener de 1904, quan José María de Anzizu Morell (1880-1938) es va col·legiar com a Procurador dels Tribunals a Barcelona després de llicenciar-se en Dret a la Universitat de Barcelona. Gràcies a la seva seriositat i bon fer professional, alguns dels seus clients judicials li van demanar que administrés els seus immobles, activitat que va començar a finals de 1904, compaginant l’Administració de Finques amb la Procura.
Poc després, va comptar amb clients importants en l’economia barcelonina de l’època, com La Canadenca o La Maquinista, empreses de la família Girona — de la qual era descendent — i entitats bancàries. L’oficina estava formada aleshores per una desena de persones.
Des de la seva posició d’Administrador i Procurador, també va ser partícip de moments ara històrics de la ciutat de Barcelona, com quan el 1914 va representar el cèlebre arquitecte Antoni Gaudí per aconseguir la certificació de singularitat artística de la Casa Milà del Passeig de Gràcia (La Pedrera) i evitar així certes il·legalitats en l’excés d’edificació. Anzizu Morell també es va implicar en l’àmbit civil, va estar molt ben relacionat amb juristes i polítics de l’època i va participar activament en la fundació de l’Orfeó Català.
José Ignacio de Anzizu Borrell (1908-1997) va començar a treballar al despatx el 1924 i, amb gran precocitat, va acabar la carrera de Dret a la Universitat de Barcelona amb només 19 anys. La vida del despatx es va confondre aleshores amb els avatares polítics de l’època i el 1936 va ser col·lectivitzat.
El 1938 va morir el fundador i l’empresa va reobrir el 1939 gràcies a què els empleats havien guardat tota la documentació dels expedients judicials i dels clients als quals administraven les propietats. Després d’un moment inicial molt difícil, el despatx Anzizu va iniciar una nova etapa de creixement fins a convertir-se en un dels més importants de Barcelona tant a nivell de Procura com d’Administració de Finques. El despatx estava format aleshores per una vintena de persones.
El 1947, un dels seus principals clients, La Canadenca (Barcelona Traction, Light and Power Company, Limited) va ser declarada en fallida i durant més de vint anys el despatx va assumir centenars de litigis vinculats a aquesta companyia, que més tard es convertiria en Fecsa i Endesa; sent un dels processos més importants de la història judicial espanyola.
Anzizu Borrell va ocupar diferents càrrecs en institucions barcelonines, va ser tresorer del Futbol Club Barcelona, conseller de la Mútua de Propietaris, vicedeà del Col·legi de Procuradors de Barcelona i el 1958, juntament amb altres exalumnes dels Jesuïtes de Casp, va participar activament en la fundació de l’Escola Superior d’Administració i Direcció d’Empreses (ESADE).
En arribar als seixanta anys, José Ignacio de Anzizu Borrell es va plantejar la seva successió. El 1969 va arribar a un acord amb el seu quart fill, Antonio Mª de Anzizu Furest, perquè s’ocupés de l’activitat de Procura, mentre ell continuava amb l’Administració de Finques. Finalment, el 1974, el seu primogènit, José María de Anzizu Furest, que havia estat Secretari General d’ESADE, va assumir la branca d’Administració de Finques, sempre que pogués compaginar-ho amb les seves ocupacions de consultor i professor. Es produïa aleshores, amb la tercera generació, la separació de les dues línies de negoci del despatx, succeïts per dos germans amb idees molt clares de canvi i modernització.
Antonio Mª de Anzizu Furest (1939-2024) sempre va ser un referent per a tota la procura. Quan el 1969 va agafar les regnes del despatx, pensava que era preferible fer-se càrrec només de la part de procuradoria i donar-li un canvi a la manera d’entendre la professió, amb l’ajuda dels nous sistemes de treball i la introducció de programes informàtics pioners en aquella època per a la comptabilitat i la gestió dels procediments judicials. Per això es va envoltar de consultors d’ESADE que van ajudar a dibuixar els pilars per al creixement empresarial. El despatx també va iniciar aleshores les pràctiques de formació per a estudiants universitaris, arribant a sumar més d’un centenar, que més tard es dedicarien activament a la Procura o a l’Advocacia.
Antonio va ser un avançat al seu temps i va liderar molts dels canvis que es van produir dins la nostra professió, donant també un important impuls al Col·legi de Procuradors de Barcelona, del qual va ser el seu Degà més jove a principis de la dècada de 1980. A través de la Fundació Lluís de Peguera va aconseguir la implantació del primer ordinador en un Jutjat del nostre país (Jutjat de 1a Instància nº 4 de Barcelona). També va ser el primer president del Consell de col·legis de Procuradors dels Tribunals de Catalunya i vicepresident del Consell General de Procuradors d’Espanya. Tota aquesta activitat li va ser reconeguda amb els més alts honors en l’àmbit de la Justícia i la Procura.
El 1971 Antonio es va associar amb Federico Barba Sopeña, naixent Anzizu & Barba; un tàndem que aviat es va convertir en una manera moderna d’entendre la Procura i es va guanyar el reconeixement del sector. El despatx va augmentar la seva plantilla, el nombre de clients i, gràcies a la informatització i la mentalitat empresarial, va passar a tramitar milers de procediments judicials amb precisió quirúrgica, mantenint intactes els valors fundacionals d’honestedat, seriositat, obsessió per l’ordre i interès per les persones. Tot una generació de juristes recorda el coneixement pràctic del Dret processal i la tranquil·litat amb què Antonio i Federico resolien les qüestions més complexes.
A principis dels noranta es va incorporar al despatx Ignacio López Chocarro, consagrat com l’iniciador de la quarta generació de professionals dedicats a la procura. El 1998 és nomenat soci i neix Anzizu, Barba & López.
Ignacio va prendre el relleu per l’estudi del Dret processal i és per tothom coneguda la seva capacitat jurídica, plasmada en nombroses publicacions, la seva participació docent (UPF, ESADE) i com a coautor en obres processals. Així mateix, Ignacio López ha estat un gran defensor de la bona Procura, ocupant càrrecs instruccionals rellevants, sent Degà del Col·legi de Procuradors de Barcelona i President del Consell de col·legis de Procuradors dels Tribunals de Catalunya (2011-2019) i Degà Adjunt de la Presidència del Consell General de Procuradors d’Espanya (2013-2019).
Durant aquesta etapa es van viure intensos canvis, amb l’arribada d’internet i l’era de la digitalització. L’empresa va augmentar la seva plantilla i el nombre d’expedients judicials tramitats, participant en els litigis més importants de l’època. La firma va inaugurar la seva web amb el canvi de mil·lenni, permetent l’accés dels clients a l’expedient online, i va iniciar també la revista processal. Tot això, sota la direcció d’Alberto Burés, Enginyer IQS, com a responsable del departament d’administració.
Davall la jubilació de Federico Barba i d’Antonio de Anzizu, la quarta generació dedicada a la Procura es va consolidar amb l’arribada com a socis d’Ignacio de Anzizu Pigem (2009) i Eulàlia Castellanos Llauger (2014), emprenent una nova etapa com Anzizu, López & Castellanos.
Els nous reptes van passar per entendre les necessitats de nous serveis amb la liberalització territorial de la Procura i amb l’arribada de la nova Justícia orientada a les dades. La seu central es va traslladar a unes oficines més modernes al costat de la Ciutat de la Justícia de Barcelona i es van obrir oficines a Madrid (2018) i a Girona (2024). Al mateix temps, amb la valuosa ajuda de Joan Comas com a gerent, l’empresa va aplicar la tecnologia més avançada per optimitzar els processos i garantir la seguretat i la qualitat. Robotització, machine learning, intel·ligència artificial, eines de treball que portem anys desenvolupant i que avui són una realitat.
A la seva quarta generació dedicada a la Procura, el despatx es manté fidel a la seva història centenària però mirant sempre cap al futur.
